Canviem la mirada

SAPS QUÈ SÓN LES ULLERES LILA? THO EXPLIQUEM!

Cada dia veiem a les notícies que les desigualtats i les discriminacions per raó de gènere encara existeixen i són presents a molts espais: al carrer, a l’escola, a casa, a la feina…

Canviar aquesta situació és responsabilitat de totes les persones. El canvi és necessari i urgent. Totes i tots hi sortirem guanyant!

Però, què són les desigualtats i les discriminacions de gènere?

Des del moment en què naixem, el nostre entorn ens diu si som nens o nenes i, en base a això, comencem a rebre una sèrie d’estímuls, valoracions i missatges que venen de tot arreu: família, escola, grup d’iguals, mitjans de comunicació, etc. Tots aquests missatges ens assenyalen què espera la societat de nosaltres i com representa que ens hem de comportar, relacionar o estimar si ens considerem una nena o un nen (tampoc sembla que hi hagi més opcions).

Les expectatives sobre com hem de ser nens o nenes generen un impacte en nosaltres, tant quan mirem d’ajustar-nos a aquestes normes socials com quan no volem seguir-les. Per tant, d’alguna manera tothom pateix a causa d’aquests models! A més a més, la societat en què vivim és una societat patriarcal, és a dir, on tradicionalment l’home i tot allò que fa està més ben valorat i gaudeix de més privilegi que les dones i allò que elles fan.

Tot això genera moltes situacions de desigualtat, discriminació i violències. Us sona?

US POSEM ALGUNS EXEMPLES DE SITUACIONS DE DESIGUALTAT

“A l’escola no em deixen jugar a futbol perquè diuen que soc una nena.”

“Un nen de l’escola ha dit (amb cara de fàstic) que no vol un llapis de color rosa perquè és de nena.”

“Em dic Laura i avui anant caminant pel carrer de la mà de la meva parella, la Rita, ens han fet comentaris que ens han resultat molestos i violents.”

“Em dic Pere, m’agrada pintar-me els ulls i a vegades vestir amb faldilles. A l’institut he rebut alguns insults per part d’altres alumnes i això em fa sentir molt malament.”

“Em dic Candela. Vull optar a un càrrec de direcció de la meva empresa, però em demanen que em quedi cada dia fins al vespre i jo vull també encarregar-me de la criança de la meva filla…”

“Em dic Joan i avui a la feina m’han criticat perquè he agafat una reducció de jornada per a tenir cura del meu fill.”

“Em dic Berta i quan vaig pel carrer sola de nit sento por... No vull sentir por ni deixar de sortir a la nit.”

“Em dic Sara. Quan vaig pel carrer algunes persones em miren de dalt a baix i alguns homes fan comentaris sobre el meu aspecte físic quan no els ho he demanat.”

“Em dic Marcel i quan sortim a la nit moltes vegades sento que he d’acompanyar les meves amigues a casa i tornar sol. Sovint sento por, però no m’atreveixo a dir-ho perquè crec que se’n riuran de mi.”

“Em dic Carla i em sento esgotada perquè recau sobre mi bona part de la criança, així com la casa i l’organització familiar...”